pelicules-gastronomiques

Relats gastronòmics

Cuina mòbil

Propers cursos

Receptes dels cursos

Torres Petit

Fonda Torres

Torres Hotel

La forquilla

Imprimeix

 

 


 

Un relat de salvatore vinyatti  

 

Q

 

uè com van les coses Judith ?
_ Vols dir les festes, oi Joan?
_ Si, es clar! estem en temps de Nadal i totes les festes van juntes.
_ Doncs, que t'he de dir... va com cada any, menjant molt. com si no haguéssim menjat mai la típica escudella i sembla que cuinem per a tot el barri, i bevent cava, com si s'haguessin d'acabar les caves de Sant Sadurní de Noia i després... menjant torrons amb tota la família, inclòs la iaia que no té dents s'ha menjat ben triturat un torro d'Alacant que el net li ha picat amb un martell.
_ I, després a l'emdemà... bé, ja ho saps, com a cada casa. Apa! a tornar-hi, que no ha estat res, a acabar-se les sobres que tampoc s'acaben mai.
_ Sort hem tingut que no hem hagut d'anar a parar a urgències, ni hem hagut d'anar a cap funeral de la família, tot i que en tenim de ben fotuts!
_ Per això, dic que ha anat com cada any, sense contratemps i seguint el costum de sempre, família, menjar, beure, fer la sobretaula i la becaina... això sí que fa gràcia, es com tenir un concert de roncs amb diferents registres d'instruments, ja que, hi ha nassos petits i de més grans, que acompanyats de bufades i sorolls de llavis semblen l'estació de tren de Vilanova i la Geltrú, que amb els havans semblen màquines de tren de fum.
_ I, després, quan et quedes sol... després que s'han anat els convidats penses en tota aquella gent que no te res... ni per menjar! I, tu, amb la panxa ben plena, que t'has hagut de descordar tres forats el cinturó! o treure't la faixa!
_I, quan ho dic als meus, em diuen que així és el món, que no hi podem fer res, que els ha tocat viure això i nosaltres vivim un altre moment.
_I després em miren i em diuen que l'any vinent ja farem millor les coses.
_ Es clar que si Joan, que les farem millor, al menys així ho espero, perquè em fa vergonya posar una taula farcida de tantes viandes com si fòssim a l'edat mitjana, mentre penso en els que no menjaran res i dormiran al ras.
_El que cal Judith es que no vinguin a buscar a casa a ningú en cotxe en aquestes festes després de menjar tant i el portin a pair el descans etern.

_ M'has fet gràcia amb això de pair el descans etern.
_ Bé, me'n vaig que faig tard, que tinguis bones festes... m'ha agradat veure't així et desitjo també bones festes.. et deixo, que he d'acabar d'anar de comprar cava francès, que vénen a casa els futurs sogres de la nena.
_ Ves, córrer Judith no facis tard... si tens temps... dóna una almoina a algun pidolaire.
_ Sí, tens raó ho faré. De fet hem de pensar també en ells una mica.

Phoca Gallery Slideshow Floom

You are here: