pelicules-gastronomiques

Relats gastronòmics

Cuina mòbil

Propers cursos

Receptes dels cursos

Torres Petit

Fonda Torres

Torres Hotel

La forquilla

Imprimeix


 

Un relat de Àfrika

 

   

En obrir la porta, una flaire deliciosa em va donar la benvinguda. Vaig deixar les claus al calaixet del rebedor i vaig penjar l’abric. Vaig enfilar el passadís, caminant decidit cap a la cuina amb el ram de lliris blancs que li havia comprat. Ella era allà, tot acabant d’assaonar unes magnífiques cuixes de pollastre de pagès, que va ficar al forn. Vestia el meu vestit preferit, un de negre amb l’esquena descoberta, portava el cabell recollit i s’havia posat el collaret que li havia deixat aquell matí a sobre del coixí. Tal com havia calculat, reposava damunt dels seus pits voluptuosos i els feien encara més atractius.
- Hola carinyo... - em va dir amb un somriure, va agafar les flors i em va fer un petó, agraïda. Mentre les posava en un gerro amb aigua, vaig abraçar-la per la cintura i vaig començar a besar-li allà on més li agradava. Llavors va sonar el telèfon.
- És la Gemma! Oi que em vigilaràs el sopar? – va dir, tot fent-me l’ullet. I em vaig quedar allà amb cara de babau, recolzat al marbre de la cuina. Mirava la taula que hi teníem, arraconada contra la paret, que fèiem servir per esmorzar. Imaginava la Lali tombada a sobre d’ella, mig despullada, esperant-me i convidant-me a menjar-hi els postres... Imaginava el seu cos nu, els seus pits untats en... Merda, el pollastre! Començava a fer olor de socarrimat.
- Carinyo, t’agrada el mató amb mel? N’he comprat per postres... – va començar a dir-me, ja quan arribava.
- Mató? No en necessitem de mató!

Phoca Gallery Slideshow Floom

You are here: