Un relat de laia
| A |
|
hir vaig somiar que em despullaves,
i que em llepaves les orelles,
com si fossin macarrons,
mentre a la cuina,
la senyora Conxita
preparava bunyols de bacallà,
que em vaig estimar més no menjar,
no m’agrada el peix,
però si les costelles,
i els músculs em tornen boja.
Avui he somiat que em feies l’amor,
I jo plorava sense pantalons,
Per què me’ls trencaves,
I jo mentre t’acariciava el sac
Com si fos un gran tresor,
Em respiraves a l’orella i,
No em cantaves cap cançó d’amor.
Amb el dit feies malabarismes
Fins que de cop he esbufegat,
I la Conxita m’ha despertat