Agafo una paella petitona, disposat a fer un rissotto per a dues persones. D’aquí a vint minuts arribarà la meva filla Juliette. He de tenir el dinar fet.
Encenc el foc, col•loco la paella, un rajolí d’oli a dins, dos “bitxets” petitons, dos grans d’all,... Els pelo, no els pelo,.... Sí, el pelo i cap a la paella. Dues tassetes de cafè plenes d’arròs,evidentment, i cap a dins. Tot ben rostidet i dauradet.
Mentrestant, el caldo s’està escalfant a la “catalet”. Un cop està ben calentó, el tiro a la paella i xup, xup, xup, xarrup.
Juliette, és bo aquest rissotto? Sí, està bé, una mica picantonet.
Bé, un altre dia només hi posaré un gra d’all i un bitxet.
Uff...en aquest lluç hi ha moltes espines!
Què vols, que la peixatera les tregui totes?!
...Pare, fes-me un cafè...
Espera una mica, que acabo de fregar la cuina...
VallPetit