Sinopsi
No fa tant que les sardines eren merament un plat «canalla», en dir de Julio Camba, digne només d'establiments plens d'un fum que s'adheria a la roba com una segona i gens agradable pell o de xiringuitos de platja, de port o de romeria. I continua sent-ho, en bona mesura, en molts llocs, caigudes com estan a l'exili bullanguer del turisme més cutre. És el pagament que han d'abonar per haver estat tantes, tan fàcils de pescar i tan barates. Generalment assegudes en graella o a la planxa, tot el més fregides a les llars domèstiques, admeten les sardines, però, altres formes de preparacions, com aquest llibre s'encarrega de ressaltar. Miguel I. Arrieta fa un repàs de més de trenta receptes, que poden passar per històriques, en la mesura que han estat extretes de receptaris en la seva major part del segle XIX i principis del XX, remuntant-se esporàdicament a segles anteriors. No s'oblida l'autor de la cuina innovadora dels nostres dies, però, atesa la seva complexitat, es limita a donar un passeig per les cartes d'alguns (no tots) dels establiments actuals del País Basc, Cantàbria, Astúries i Galícia, més marcats pels signes de la nova modernitat. Igualment, en la primera part del llibre es toquen els temes que, sense ser estrictament gastronòmics, pertoquen de manera directa a l' aspecte gastronòmic, com la distinció entre les diverses espècies de sardines, la seva morfologia i qualitats nutritives, les arts de pesca emprades amb elles o les indústries de la conserva i la salaó. Al final de la lectura del llibre queda un regust salat, com no podia ser menys, i el pòsit vaig dir que les sardines, i, més en concret, les sardines iberoatlàntiques, encara mereixen l'atenció del bon gust i el retorn de l'immerescut desterrament a què s'han vist abocades.
